Vell record

I tornar-te a tenir a prop meu. Aquest és el meu malson. La meva por desperta sabent que et puc tornar a perdre. Aquell adéu, tant fred com el gel, aquell suspir d'incertesa, la teva mà sobre la meva. Amb prou feines recordo el gust dels teus llavis. El teu record s'ha esfumat. I ara tinc por de reviure aquella dolça bogeria. Trobo a faltar trobar-me entre els teus braços quan em sentia feble. Trobo a faltar l'escalfor de les teves paraules els dies de pluja. Trobo a faltar les teves carícies quan amb els teus petons em tornaves boja. Em costa no tenir al meu costat el teu somriure, el teu optimisme, les teves ganes de viure. Sense adonar-me'n ja no hi ets.

Contruint un nou món

Porta a la mà una nova sensació, que no la deixa parar de somriure. Dins seu se sent plena de llum, és com si la foscor s'hagués amagat sota els recons del passat. Escolta una melodia desconeguda, sincera, profunda, no sap pèrquè però el seu camí està canviant. Se sent la més afortunada. Els seus somnis estan sent conduits per màgia, pura màgia que li recorda que la vida és tan fàcil. Noves il·lusions, pensaments, emocions, experiències, oportunitats, està construint un nou món que està canviant la seva realitat. Ningú l'entén, però a ella li és igual.

Deliri inconscient

Tantes nits m'havia quedat en vetlla, mirant per la finestra, pensant en impossibles que mai apareixerien a la meva realitat distorsionada. Comptava les passes del camí del temps que em portarien a la bogeria absoluta. Quants moments havia esperat aquella sensació repugnant a la panxa? Tot per intentar produir alguna cosa semblant a un somriure infeliç, mentre cada dia em tancava més i més en aquell malson tridimensional carregat d'odi i d'il·lusions trepitjades.
Celebrava el moment en que em mirava al mirall i me'n adonava que tota aquella gran fantasia era el que estava vivint dia a dia. Que aquell conte on em trobava atrapada s'havia convertit en la meva delirant rutina. Potser si que somiava massa, però somiar és gratis, i jo no estava per gastar energies inútils en realitzar esforços que segurament acabarien com tots els meus somnis, llançats per algun carreró sense sortida. Aquella nervis, aquells maleïts nervis podien amb mi.
Ho sé, vaig confondre la ràbia amb la malaltia, i així va ser. No ho vaig poder suportar més.