22 anys

22 anys. I el pes que implica. No ser ni una nena, ni una adulta. Viure en l'ambigüitat i el desconcert de seguir fent-ho tot malalment. Sentir-se massa gran per viure a casa els teus pares, i ser massa jove per volar pel món. Que et diguin que ets adulta, però que no saps res de la vida. Ser un mite a la teva universitat, i l'últim mono del món professional. I l'únic que t'agradaria dir és: ANEU TOT A PRENDRE PER CUL! Però no pots fer-ho, perquè tens 22 anys. Absurd, però cert. Els 22 anys és aquella edat on ningú et pren en serio, però tothom t'exigeix responsabilitats. És com si hagués caigut en la casella de la presó, igual que a l'oca. Espero que a la pròxima volta em toqui tirar, perquè ser espectadora del joc de la teva pròpia vida, trobo que no té gaire gràcia.