Em costava acariciar-te. De fet, encara em costa. I per això estic aquí. Sentat al sofà amb una cervesa a la mà. Deu ser la cinquena o la sisena del matí, no porto gaire bé el compte. El menjador encara fa olor a aquell ambientador que t'agradava tant. Aquell que jo tant odiava. Les tulipes segueixen al balcó. Seques, podrides. A la nevera hi deu quedar una mica de mantega, i potser un ou. Fa 3 dies que no tiro de la tassa del vàter. Una parella d'ocells han fet el seu niu al safareig. Què irònic! És com si aquell espai només pogués estar ocupat per un amor. I pel nostre potser ja no hi ha lloc.

FOC

M'encantaria entendre't, de debó. Però et juro que no me'n surto. No sé què vols que faci, què esperes de mi. M'ignores. Em reclames. M'estimes. M'oblides. M'abraces. M'evites. Em toques. M'ofegues. Em podries explicar a què ve tot això? Que potser et creus que sóc una joguina? Facis el que facis, ni se t'acudeixi mentir-me. Seria una de les poques coses que mai et podria perdonar. Fa temps que em castigo pensant que no la vull cagar per por a perdre't, però jo també et vaig donar una segona oportunitat, i no sembla que en siguis gaire conscient. I saps el pitjor de tot? Que no sé com fer-te entendre que ets una de les millors coses que m'ha passat.