A contracorrent

Estic farta de ficar-me per carrerons sense sortida que sé perfectament que no porten enlloc. Sóc idiota, ho reconec. Tinc la sensació que em trobo en mig d'una escena surrealista, i tinc por, perquè no sé com sortir-hi. M'he tornat feble, petita. Imatges que em regiren l'estómac fan que tingui ganes de sortir corrents perquè no vull seguir amb aquesta situació insostenible. Tinc massa clar que jo així no puc seguir, NO PUC! Miro al meu voltant i me n'adono que el temps passa per tothom, menys per mi. Estic atrapada i no avanço, no em moc, ni tan sols retrocedeixo. M'aferro a esperances absurdes, sense sentit, i tot i que sóc conscient que així no puc continuar, sóc incapaç de despertar-me.