Amb quina lletra es comença a escriure? Raonem sobre l'importància de les nostres paraules? Dels efectes que causen en els altres? Potser és cert que penso massa, però a cas no se'm considera humana per tenir la capacitat de fer-ho? Em pregunto on queda l'espontaneïtat si la racionalitat se suposa que és el més important. Mai he sigut capaç de viure sense pensar per què, ni com, ni quan. Potser és cert que no hauria de fer-ho. O potser simplement ho faig, perquè mai m'he sabut desenvolupar prou bé. O potser sí, qui sap.
Tota la vida aprenem normes, conceptes teòrics, mil i una maneres de demanar perdó. Però algú ens ha ensenyat a equivocar-nos? A saber rectificar? A actuar amb el cor? A arriscar-nos? A no dir res en els moments on no tens paraules que pronunciar? A ESTIMAR? Algú pot ensenyar-te a estimar?
He malgastat masses hores de la meva vida intentant respondre'm aquestes preguntes i moltes altres, però se m'ha oblidat el més important: VIURE-LES. Potser les respotes només puc trobar-les pel camí.
