Irracional

No m'agrada posar-me a plorar cada vegada que rebo notícies teves, ni tenir ganes d'arrencar-te aquesta màscara que portes quan estàs amb mi. Creu-me que no em diverteix gens mantenir aquesta distància que proposes sense ni tan sols consultar-me si em sembla bé. No entenc què vols, què pretens o què esperes que faci. Saps que MAI t'he demanat res, però ara t'ho demano: SISPLAU, PARA. Para, perquè m'estic espantant molt. No suportaria la idea de perdre't, i em fa molt de mal pensar que he de creure en el que sento, perquè cada vegada et sento més lluny.

- Suposo que és estrany.
- Estrany?! (Sorpresa) Home... Doncs sí...
- No pretenia incomodar-te... És només que...
- (Interromp) No m'has de donar explicacions de cap mena. Ni sentir-te malament per això, però entén que m'hagi sorprès.
- Sí, tens raó, però de debó que en cap moment la meva intenció ha estat molestar-te.
- Para de donar-hi voltes! Assumpte resolt. Canviem de tema! A veure, com et van les coses?
- Bé! (Se sent incómode)
- Només bé?
- Bé, no sé si només, però van bé! (Més incòmode)
- Què m'amagues?
- Com que què t'amago? No t'amago res!
- Ara m'estàs espantant!
- Vols parar! Estic bé i punt! Quina discussió més estúpida!
- És que et noto rara, i aquest bé...
- Vale, PROU! Estàs paranoica! La setmana passada igual! Tot el que em passa és que estic cansada, cosa molt normal en qualsevol persona, no creus?
- Tu no ets d'aquestes.
- Ah, no? I com sóc segons l'experta?
- Doncs forta, valenta, atrevida. Si estàs cansada ho dius i punt, no ho amagues.
- La mare que et va parir! Vols parar, sisplau! Estic cansada perquè he d'aguantar que et preocupis per mi sense poder donar-te ni tan sols un petó per agrair-t'ho, i estic així d'irritable perquè només t'interesses per mi quan estic a punt de tirar-me per la finestra. Contenta, o vols més informació?
- Què vol dir tot això?
- No t'ha quedat prou clar encara, que M'AGRADES! Cullons! T'ho puc dir més alt, però no més clar!
- M'ho estàs dient de debó?
- Et sembla que estigui fent broma?
- Bé, és que jo...
- Tu què? Ara ja pots dir-me el de sempre, que agraeixes la sinceritat, però que no vols més que una amistat, que està amb algú que...
- Calla! (La besa)

Por

Por. Por a no sentir que t'estimo, a que m'abracis i voler sortir corrents. Por a que els teus petons no siguin els únics que m'agradaria sentir, a no voler olorar el teu perfum cada matí, a amagar-me en mil excuses per no fer-te patir. Por a no ser jo quan estic amb tu, a refugiar-me en que les hores passin per no havere de mirar-te a la cara, perquè em fa por que els teus ulls arranquin el mantell de mentides que cobreix la meva veritat.
Em fa por que m'acaronis i que no es desperti res dins meu, m'aterra la idea que no siguis tu qui vull veure quan em llevo del llit. Em fa pànic dir-te que ja no sento el mateix per tu.